Paraules de Pere Rosselló:
«Ara bé, com ocorria als llibre precedents, Paràbola i clam de la cosa humana és també un cant d’amor. Per a Miquel Àngel Riera l’amor és l’única cosa que pot salvar l’home: “no hi ha d’altra noblesa a ca l’home / més que la noblesa de l’home que estima” (VIII). A partir d’aquí, la figura de Nai retroba el seu lloc en els versos del poeta, en els quals tornam trobar la reivindicació de la croporeïtat que, en front de les abstraccions i de les falsificacions dels sentiments humans, és l’essència de l’amor i de la felicitat, tal com s’explicita gràficament en aquest breu poema: «De tu, el que més m’agrada / és que siguis de carn / que em pertanyis a mi / i que, a més a més, existeixis» (XII).»
«Com en cap altre dels poemaris de Miquel Àngel Riera, Paràbola i clam de la cosa humana sintetitza l’experiència vital del nostre autor, des de la coneixença de la negativitat de l’ésser humà –»l’home / és infinitament més llop que el llop» (XI)– fins a l’assumpció de la seva perfecció màxima –que el fa «més adorable que els déus» (XI)– quan assoleix el sentiment de l’amor»