Biografia (1971)

A Poemes a Nai segueix una etapa de nul·la productivitat com a escriptor, en què Miquel Àngel Riera es veu absorbit totalment per la feina i per la família. […] El poeta sap que es troba, tal com fa al primer vers de la primera edició de Biografia –tot retent homenatge al Dant–: «A la meitat problemàtica del camí de la vida». La necessitat de tornar a la literatura, de deixar una obra perdurable més enllà de la mort, esdevindrà una conseqüència de la crisi vital. Així, el gener de 1969 comença Biografia, un poemari que finalitzarà l’any següent, però encara estarà uns quants anys a publicar-lo. La tensió entre el jo del poeta i els altres, que observàvem a Poemes a Nai, torna a aparèixer a Biografia. El poeta ens parla de la decepció del món que li ha tocat viure i les mentides que, sobre la salvació, li han ensenyat. Tot refusant la transcendència religiosa, manifesta que la salvació només li pot arribar a través dels altres i, sobretot, de l’amor: “Vull / una salvació / de la teva durada / exacta” (X). En front de la poesia compromesa, que el realisme històric havia posat de moda als anys 60, Riera defensa l’individualisme, entès com aprofundiment en la veritat interior de l’ésser humà, i es manifesta contrari a aquells plantejaments de la poesia que han esdevingut pamfletaris o tòpics i, per tant, igualment tergiversadors de la realitat. (Rosselló, 2006)