Panorama amb dona (1983)

Panorama amb dona és un gran fris en el qual es descriu, amb un llenguatge altament expressiu, el procés que acondueix un personatge inoblidable a un victoriós fracàs. Dins el context de la guerra civil, en un escenari rural que podria correspondre a algun lloc de Mallorca, una dona rep, de sobte, la dentegada feresta de la solitud total: acaben d’assabentar-la de l’afusellament del seu espòs. No pot acceptar una realitat de la qual no entén les raons i, empesa per una necessitat vital de venjar-se, parteix de nit cap al poble, decidida a no descansar fins a tenir identificats els culpables. «Ara, l’envit és meu i me toca encalçar-los fins a tenir-los a tir per esventrar-los d’una escopetada». Dotada d’un temperament travessades, no deixa de ser conscient de la desigualtat aclaparadora de la lluita que projecta mantenir contra una col·lectivitat que desconeix. «Però no ploraré, i ho jur pel bon nom de mumare, per moltes ganes que me’n puguin venir. No vull plorar tota sola, me sentiria betzana, i no ploraré ni una llàgrima que s’hagi de perdre, almanco fins que no ho tengui tot aclarit». Tractada amb una tècnica polièdrica, Panorama amb dona assoleix un gran dinamisme narratiu alhora que un aprofundit estudi psicològic.
Edicions:
separador-puntets
Han estat ells, segur que han estat ells, ho sé abans d'anar-ho a aclarir, han estat els mateixos que mataren el mestre d'escola que no me'n record què nomia…
separador-puntets

Paraules de Pere Rosselló: 

«Entre Panorama amb dona i totes les altres novel·les de Miquel Àngel Riera, tant anteriors com posteriors, hi ha una diferència essencial: el personatge principal és una dona [Na Gabriela de la Vinya Nova]; una dona, a més, que es caracteritza per una vitalitat insòlita en els altres protagonistes del nostre autor. En la decisió de triar un personatge femení per al seu llibre hi introdueix, sens dubte, un fet biogràfic del nostre autor: la mort de la seva mare, a la memòria de la qual és dedicat el llibre, el setembre de 1978. La feminitat es presenta com un punt de partida, que condicionarà tota la perspectiva amb què se’ns mostrarà la història.»

«Na Gabriela, en entrar en contacte amb la maldat dels altres, experimentarà una singular evolució: el que abans era un legítim desig de venjar la mort del seu marit, en comprendre la baixesa de la gent del poble, es convertirà en menyspreu i indiferència totals envers ells. Aquest moviment interior la portarà a recloure’s altra volta a les seves terres i “convertir-les de bell nou en quelcom calent, a fer-ne, d’elles, altra vegada, un panorama amb dona”.»