Panorama amb dona (1983)

Panorama amb dona és un gran fris en el qual es descriu, amb un llenguatge altament expressiu, el procés que acondueix un personatge inoblidable a un victoriós fracàs. Dins el context de la guerra civil, en un escenari rural que podria correspondre a algun lloc de Mallorca, una dona rep, de sobte, la dentegada feresta de la solitud total: acaben d’assabentar-la de l’afusellament del seu espòs. No pot acceptar una realitat de la qual no entén les raons i, empesa per una necessitat vital de venjar-se, parteix de nit cap al poble, decidida a no descansar fins a tenir identificats els culpables. «Ara, l’envit és meu i me toca encalçar-los fins a tenir-los a tir per esventrar-los d’una escopetada». Dotada d’un temperament travessades, no deixa de ser conscient de la desigualtat aclaparadora de la lluita que projecta mantenir contra una col·lectivitat que desconeix. «Però no ploraré, i ho jur pel bon nom de mumare, per moltes ganes que me’n puguin venir. No vull plorar tota sola, me sentiria betzana, i no ploraré ni una llàgrima que s’hagi de perdre, almanco fins que no ho tengui tot aclarit». Tractada amb una tècnica polièdrica, Panorama amb dona assoleix un gran dinamisme narratiu alhora que un aprofundit estudi psicològic.