L’endemà de mai (1978)

A L’Endemà de mai, la soledat es torna a convertir en referència i punt de partida de la història. L’amo en Comse –oncle d’Andreu Milà i pare del protagonista de Morir quan cal– es disposa, gairebé al final de la seva existència, a assumir el penediment de tota una vida dominada per l’instint de violència i de mort. Quan s’adona que el suïcidi del fill no és res més que la renúncia al pare, una venjança contra tant d’assassinat, el seu poder es va afeblint, sotmès al pes de la maledicció que tan sols li serà possible defugir a l’hora de la seva mort. El personatge, però –a qui l’autor atorga també un moment de clarividència– “s’adonà que la salvació consistia a tornar a les arrels antigues, a retrobar la primera vida de S’Almonia fent recular el temps fins a reinserir-se dins d’aquella existència que havia estat tan bella i digna, ara, de fer-la objecte de les millors enyorances”. Així, doncs, el camí de retorn cap al seu grau zero, a la recerca de l’equilibri que només podrà obtenir a partir de la consciència de singularitat. El trajecte es convertirà, mentrestant, en una espera serena teixida de record i enyorança. Una història constituïda des de la introspecció punyent que s’endinsa pels laberints secrets de l’ànima humana.

Edicions: Edicions 62. Barcelona 1978. Editorial Moll. Palma 1991. Editorial Destino 1996

De sobte va ser com si tot se li hagués esbucat al seu entorn i se sentí carregat de por, tot sol, buit, sense que ni una sola de les seves convicccions es mantengués dreta.

Paraules de Pere Rosselló:

«L’endemà de mai és la novel·la que descriu amb major duresa la repressió exercida pels feixistes durant la Guerra Civil, encara que, com hem dit, l’autor no es basa en records personals, sinó en els fets que ha sentit contar a gent del poble. Per exemple, l’episodi de l’ajusticiament del fill del batlle republicà al capítol 20 es basa en el fet real de la tortura i assassinat cel fill del batlle republicà de Manacor, Antoni Amer Llodrà, per tal que delatàs on romania amagat el seu pare. Tot i que hi hagi un retrat de la vivència de la guerra i d’unes formes de poder tradicionals que sobreviuen al poble, els temes centrals de la novel·la són el pas del temps i la mort.»

«En relació a les novel·les precedents, L’endemà de mai suposa una simplificació de la tècnica narrativa, però no de l’estil ni de la reflexió continguda. Per primera i única vegada en la novel·lística de Riera, ens trobam davant un llibre relatat per un sol narrador, sense el suport de cap altra tècnica que hi introdueixi altres perspectives. La major complexitat de l’estil (de la sintaxi) prové de l’ús del llenguatge com a eina d’introspecció i d’anàlisi psicològica. A diferència del d’Andreu Milà i Morir quan cal, el narrador de l’Endemà de mai no es veu obligat a parlar com un home del camp o com un adolescent, sinó que pot mantenir i àdhuc incrementar el nivell de complexitat lingüística del seu discurs.»