Paraules de Pere Rosselló:
«A Morir quan cal Miquel Àngel Riera accentua el tractament d’alternar diferents perspectives de la mateixa història, tot introduint-hi diversos punts de vista: el del protagonista, els del pare i de la mare, i el d’un narrador-observador extern. […] D’aquesta manera Riera aconsegueix oferir-nos punts de vista diferents, i àdhuc contraposats, d’uns mateixos esdeveniments, perquè sobretot ens vol mostrar la terrible incomunicació de l’ésser humà, la solitud i la incomprensió a què tràgicament ens veiem sotmesos.»
«Morir quan cal inicia pràcticament una trilogia de novel·les ambientades durant la Guerra Civil, sense tenir un propòsit pròpiament documental. Riera aconsegueix un altre cop reflectir molt bé l’ambient i el paisatge del seu entorn que tenia molt interioritzat. […] En tot cas, la novel·la se centra en el procés que segueix el protagonista adolescent en descobrir el món dels adults, evolució que potser té molta veure amb el refús de la intolerància i de la hipocresia de la societat de la postguerra que el jove Miquel Àngel Riera havia advertit.»
