Fuita i Martiri de Sant Andreu Milà (1973)

Tres homes fugen amb un cotxe després de cometre un robatori i un assassinat. Una dona els acompanya com ostatge. De sobte, un accident posa fi a la fugida. Atrapat en el cotxe, Andreu Milà, del Pedregar, frare llec, recorda el seu passat i busca el sentit del seu present. En un diàleg entretallat, en un monòleg constant, el protagonista escarbota desesperadament per trobar les arrels de la vida i de la mort, que es converteix en una presència inexorable a través de la inconsciència i la podridura. Amb un estil dens, ple d’imatges lluents i eficaces, que furga en les entranyes de la llengua, barroc en el millor sentit de la paraula, Miquel Àngel Riera aconsegueix fer la terrible vivisecció d’una existència. En un personatge dibuixat amb mà segura, l’escriptor mallorquí ens presenta la poderosa atracció del sexe, les difícils relacions familiars, el terrible fantasma de l’incest, el desconcert davant un món opac i l’interrogant terrible de la mort. Al final potser descobrirem que l’única raó de la vida és deixar una llavor de bondat o amor en algú altre, i que aquesta mancança ens pot portar a l’autoimmolació davant l’absurditat d’una vida malgastada.
Edicions: Català: Editorial Moll (1973), Editorial Planeta (1988), Edicions Destino (1994). Castellà: Editorial Destino (1994). Galleg: Xerais (1992).
separador-puntets
En el principi fou el dolor. Em despert. Emergesc de la fosca absoluta, de la inconsciència. Per un segons, no sent res. Però sent que no sent res.
separador-puntets

Paraules de l’autor:

«Era la primera vegada que escrivia narració, que començava una feina llarga. A mi se’m fa molt costa amunt aquesta immobilitat obligada de quan un escriu, i sabia que, aquell llibre que tenia dins el cap, o l’escrivia d’una tirada i aviat, o no l’acabaria mai. El vaig redactar, de primera intenció, en vint-i-nou dies: no dormia, no menjava, no sortia, just escrivia.»

«Trobant-te en sintonia, pots escriure un poema sencer en un dia o dos, potser en només una tarda. Pel contrari, escriure una novel·la és un treball pesadíssim, que exigeix un esforç mental i físic important. Però potser després, per allò del dolor del part, l’estimes més.»

Paraules de Pere Rosselló: 

«La novel·la, tal com anuncia el títol, és plena d’un missatge religiós, en el sentit en què Miquel Àngel Riera ja emprava en la seva poesia. És a dir, en el sentit etimològic del terme (religio), d’unió o de lligam entre dos o més éssers. Tanmateix, el llibre mostra l’actitud crítica del nostre autor envers la religiositat tradicional. Per aquest motiu, ens presenta un «sant» que procedeix del món de la delinqüència i que és víctima de la societat.»

«Com indicava Jaume Santandreu, Fuita i martiri de Sant Andreu Milà és més tost una paràbola i, per tant, es pot afirmar que no conté cap element autobiogràfic. En tot cas, l’autobiogràfic és la reflexió entorn del dolor, de la necessitat d’estimar els altres i de sobreviure en ells més enllà de la mort.»

separador-puntets

Altres obres