La rara anatomia dels centaures (1979)

Els relats que composen La rara anatomia dels centaures constitueixen una esplèndida mostra de les tècniques i sabers narratius de Miquel Àngel Riera, probablement el millor prosista en llengua catalana des de Pla. Entre el deliri oníric, l’humor, la tragèdia i l’absurd, Riera construeix les seves narracions amb el poder creatiu d’una paraula que, mitjançant un minuciós ajustament, perd el seu sentit abstracte i es fa gairebé física. De vegades es parteix del realisme més immediat per portar-nos a l’absurd o a la incomprensió. Altres vegades, fets poc versemblants desemboquen en situacions i afanys molt pròxims. Si admetem, com van provar Kafka i Proust, que una cosa pot ser veritat i no haver passat, podrem admetre que algú organitzi un viver de centaures amb afanys lucratius, que un brot d’heura creixi fins a anorrear una casa sencera o que algú convisqui amb un mort. Cada relat és com una finestra oberta a la condició enigmàtica de la vida, que ens acosta a la rara anatomia de la nostra lògica, dels nostres somnis, de les nostres supersticions urbanes.