Mb
Illa Flaubert (1990)
Illa Flaubert és la història d’una recerca voluptuosa de la soledat. El protagonista, un fill de casa bona, s’adona, de sobte, amb la desaparició de la mare, de la increïble capacitat desgarradora del temps. A partir d’aleshores la seva experiència vital l’anirà conduint, en un pèndol que va del sexe a la mort, a la decisió de buscar una sortida davant la destrucció inevitable. Vol dominar el temps, obligar-lo a passar de dominador a dominat. Sensacions, el desig sexual, l’acostament a la inexistència, van construint la figura d’aquest «home zero» que se sent fascinat i alhora decebut pel fet de viure. Aquest camí té el punt culminant en la fugida cap a un petit port de mariners i, sobretot, en la vida solitària que decideix fer a Illa Lleona, un lloc on només hi ha un far abandonat. Amb una tècnica narrativa àgil i un estil de primera ordre, Miquel Àngel Riera aconsegueix una frase de tempo proustià que agermana elegància i precisió. Tot plegat confirma Miquel Àngel Riera –si és que calia– com un dels millors escriptors de la literatura catalana de qualsevol època.
Edicions: Català: Edicions Destino (1990). Castellà: Edicions Destino (1990).
Aquella ruptura no havia estat sinó el resultat indefugible de tot un procés. Amb freqüència obsessiva, des del lleure il·limitat que li atorgava el seu confinament a l'illa, el rememorava.
Paraules de Miquel Àngel Riera a Pere Rosselló:
«[…] jo visc enclaustrat. Enclaustrat, però feliç. Feliç, però enclaustrat. Contra tot pronòstic, escrivint una novel·la, de la qual acab de passar l’equador. Com m’agradaria deixar tirada –per dir-ho en termes pictòrics– tota la tela tacada i per l’any que ve la feina ja molt més plaenta de posar-hi les veladures, vull treballar a fons. Sé que el temps me curteja, però no desesper d’aconseguir-ho, ja que la cosa raja i aconseguesc avançar un poc cada dia. Si la cosa rutlla com ara, la primera redacció d’Illa Flaubert –que és com es dirà, si tu no t’hi oposes– estarà enllestida a mitjan octubre, quan tornem, ai, a Manacor.»
Paraules de Pere Rosselló:
«Illa Flaubert rescata uns motius que, com a matèria literària, des d’antic havien captat l’atenció del nostre autor: l’atracció durant l’adolescència per les aventures de Robinson Crusoe, de Daniel Dafoe, i una antiga notícia de la trobada del cadàver d’una dona que les ones havien retornat de la mar. […] Per altra part, en l’elaboració de dos dels escenaris de la novel·la, el poble i el port, Miquel Àngel Riera parteix de dos dels indrets més propers, Manacor i Porto Cristo, els quals empetiteix i, en eliminar-ne el nom, aconsegueix dotar-los d’una dimensió més universal i mítica.»
