Els déus inaccessibles (1987)

Seguint la tradició del manuscrit trobat, un home descobreix un llibre que conté un conjunt de notes de cal·ligrafia irregular. Quan les transcriu, hi veu les reflexions d’un capellà rural dels seus dies, la relació que havia mantingut de jove amb Alexis, un adolescent que encarna la gràcia absoluta. La torbadora presència del jove farà assumir al seu cos, abans relegat, un protagonisme nou i exultant. El capellà sent una renovació espiritual embriagadora que mirarà de transmetre als altres, mentre, paral·lelament, tem la incomprensió i fins i tot l’escàndol. Amb un temps narratiu d’un equilibri singular i una frase de transparències proustianes tot just perceptibles, Riera ens recrea els temes que conformen el seu univers narratiu: el caràcter terrible de la bellesa, la concepció globalitzadora de la sexualitat, la pèrdua irremissible del paradís. Els déus inaccessibles és, finalment, una meditació sobre la felicitat i la condició humana que ens mena a tot d’interpretacions enriquidores.

Edicions: Editorial Proa. Barcelona 1987 Círculo de lectores. Editorial Destino 1992. Editorial Destino (en castellà) 1992

En aquell instant, rebotint-me per dins sentiments contradictoris, vaig veure que se'm feia més confús que mai el concepte de pecat. ¿Ho era, verament ho era mantenir aquell fugacíssim contacte?

Paraules de Pere Rosselló:

«Els déus inaccessibles marca un tomb en l’evolució de la narrativa de Miquel Àngel Riera, que ara s’apropa encara més als plantejaments de la seva poesia i, sobretot, al tema de la relació entre l’home i la bellesa, tractat a La bellesa de l’home (1979). Influït per la millor narrativa europea del segle XX (Proust, Mann, Woolf, Hesse, Yourcenar, etc.), com tornarà a fer a Illa Flaubert, l’autor planteja la novel·la com una reflexió a partir de l’anècdota d’uns personatges, entorn d’un tema més tosc abstracte. Miquel Àngel Riera analitza aquí la necessitat humana de la bellesa i de l’amor, a partir de l’atracció que el protagonista, el rector d’un poble de la Serra, sent per Alexis, uun adolescent que encarna la idea de la “gràcia”.»

«A Els déus inaccessibles se sintetitzen les principals tendències i preocupacions de l’escriptura de Riera. En el fons de la seva reflexió, on sobresurt la reivindicació dels sentits i de la “terrenalitat”, hi ha una pregona meditació sobre la felicitat humana, en la qual el passat és concebut com un paradís irremissiblement perdut. Els déus inaccessibles és un exemple del que Miquel Àngel Riera ens havia dit en la seva poesia. Això és, una “paràbola” que vol aproximar-nos a una millor coneixença de l’ésser humà i al seu afany de bellesa.»