Poemes a Nai (1965)

Amb Poemes a Nai naixia un nou poeta. Es tractava de la primera peça d’una obra que estaria finalment constituïda per set poemaris en català, les característiques essencials dels quals ja es troben implícites a Poemes a Nai: els temes, l’actitud vital, la concepció de la poesia… i, sobretot, la figura sempre present de nNai reapareixen en tots els volums següents, escrits en un període que abasta quasi trenta anys. […] Els tretze poemes –o, potser, el poema dividit en tretze parts– que formen Poemes a Nai ens diuen molt més del poeta que no pas de l’estimada. Riera es presenta com un home ple de contradiccions, que sent l’amor com un «vòmit / vital», però que alhora espera que l’amor el redimeixi. El poeta mateix és el primer a meravellar-se davant l’experiència amorosa que viu. Però aquesta meravella crea una separació entre el «jo» i els «altres», amb els quals el diàleg i la comunicació esdevindran impossibles, perquè són incapaços de comprendre’ls… (Rosselló, 2006)

Ta'teix, nai, restes / com una son desperta / que em dorm la son / i et dorm a tu dins mi, / perquè així no me despertis. (X)

Paraules de Pere Rosselló:

«»Nai», en gallec, significa «mare». «Nai» és, així, la dona, la font de la vida. És evident, però, que la paraula s’enriqueix de sentits i esdevé gairebé un «senyal», com els que empraven els trobadors medievals, rere el qual designaven el nom real de la seva dama. Perquè «Nai» és, sobretot, una dona real i concreta: l’estimada del poeta. No es tracta d’una abstracció, sinó d’un ésser de carn i os, la qual cosa el poeta ens subratllarà al llarg de tota la seva obra poètica.»