“L’aprenentatge d’un llenguatge metafòric amb la lectura dels poetes de la Generació del 27 i la conscienciació de la necessitat d’escriure en la llengua pròpia cristal·litzaren en l’elaboració de Poemes a Nai, que enceta l’obra catalana definitiva del nostre autor. El poemari es genera el 1957 a partir del primer vers («T’estim, però me’n fot») i té una elaboració lenta, que es pot considerar acabada cap al 1960.
Amb Poemes a Nai naixia un nou poeta. Es tractava de la primera peça d’una obra que estaria finalment constituïda per set poemaris en català, les característiques essencials dels quals ja es troben implícites a Poemes a Nai: els temes, l’actitud vital, la concepció de la poesia… i, sobretot, la figura sempre present de Nai reapareixeran en tots els volums següents, escrits en un període que abasta quasi trenta anys.
Poemes a Nai conté alguns dels millors poemes de la poesia catalana dels anys seixanta. Xavier Bru de Sala el considera «un dels rars llibres iniciàtics, dels més rars encara llibres iniciàtics de la lírica catalana, un llibre-revelació construït com un pont necessari entre el magma de l’adolescència i la plenitud humana, per travessar sense mullar-s’hi el riu immens de l’existència conformada i passiva». Esdevingué un llibre mític i unes quantes peces foren seleccionades per Jaume Bofill i Ferro i Antoni Comas a l’antologia Un segle de poesia catalana.” (Rosselló, 2004)
